Julieta Cuspinera
orlan
li¡eigh bovery
Manel Clot
Va néixer a Granollers al 1956, va morir el març de 2016 als 59 anys. És un historiador i crític de l'art català. Està llicenciat en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va sert professor d'aquesta matèria de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Escola Eina. Entre d'altres fou comissari d'exposicions en galeries i institucions,
-com Time Span, (Fundació ‘la Caixa' de Barcelona, 1990)
- Subjecte de ficció (Centre d'Art Santa Mònica, 1991)
- Onze escultures (Museu de Granollers, 1991)
- El doble hermético (Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas CAAM, 1992)
-La Cambra daurada, (La Capella, 1994)
- (MARTE) San Salvador, 2009)
Va néixer a Barcelona el 1973. És llicenciada en Filologia Hispànica per la UAB i té un Màster en edició Universitat Pompeu Fabra. També es va especialitzar en arts escèniques, per això, va estudiar en "Buenos" dramatúrgia i direcció en l'Escola Municipal d'Art Dramàtic.
Ella s'ha dedicat a la creació de projectes escènics com autora i directora. Al llarg de la seva vida ha estrenat quinze obres escèniques i també ha participat en festivals nacionals i internacionals. Des de l’any 2010 dirigeix el projecte TRANSlab. El TRANSlab actua generant situacions que possibiliten la transmissió de coneixements, l’intercanvi d’experiències humanes i l’activació de processos artístics col·laboratius amb l’objectiu de revertir dinàmiques socials
i/o culturals fixades per l’hàbit i/o les representacions instituïdes. Al 2015 va estrenar el "Conillet", amb la interpretació de la Clara Segura i això ha obert el seu reconeixement a un públic més ampli. És un text que va escriure que se’n va fer una obra de teatre.
Marta Galán
Cindy Sherman
Nascuda el 19 de gener de 1954 a Nova Jersey. Li van posar de nom Cynthia Morris Sherman. És una artista, fotògrafa i directora de cinema nord-americà.
Sherman és una de les representants més importants de la fotografia de postguerra a Nova York, va exhibir més de tres dècades de treball al Museu d'Art Modern.
Al girar la càmera cap a si mateixa, Cindy Sherman ha estat una de les fotògrafes més reconegudes del segle XX. Tot i que la majoria de les seves fotografies són imatges d'ella, però, aquestes fotografies no són autoretrats. Sherman s'utilitza a si mateixa com un vehicle per a una varietat de temes del món modern: el paper de la dona, el paper de l'artista i molts més. A través d'una sèrie de diferents obres, Sherman ha plantejat difícils i importants preguntes sobre el paper i la
representació de les dones en la societat, els mitjans de comunicació i la naturalesa de la creació de l'art. Ella és del moviment feminista i del abject art.
Orlan-Mireille Suzanne Francette Porti
(Saint-Étienne, França, 30 de maig de 1947) El seu nom artístic és Orlan. Ella és una artista multimediàtica caracteritzada per realitzar performances quirúrgiques realitzades en el seu cos les quals, en ocasions, transmet en viu per a algunes galeries i museus.
La seva manera d'entendre l'art, dins del que es coneix com a "art corporal", ha fet que des dels anys seixanta fins a l'actualitat hagi modificat el seu cos mitjançant la cirurgia. Abans de decantar-se per aquesta, el treball de Orlan era un treball típic d'una artistes feministes amb l'objectiu de construir identitats múltiples mitjançant caracteritzacions diferents. Des dels seus inicis es va decantar pels performances, la fotografia, el video, multimèdia i escultura interactiva, i en els seus treballs qüestionava el típic imaginari femení occidental al llarg de la història de l'art.
.jpg)
Al 1964, va presentar una fotografia nua d'ella mateixa. Aquest mateix any, va realitzar diverses performances.
El seu salt al gran públic es va produir l'any 1977, quan va realitzar una performance que estava nua enfront del Grand Palais i convidava a la gent a pagar monedes per petons.
El començament de l'ús de la cirurgia com a manifestació artística es va produir d'una manera accidental. Al 1978, l'artista havia de participar en un simposi, però aquest mateix dia va haver de ser hospitalitzada per a una cirurgia d'emergència. És llavors quan va sol·licitar que un equip de càmera pogués estar amb ella per filmar l'operació. Aquesta pel·lícula va ser la inspiració per a l'art que fa avui.
Al 1990 amb la seva obra anomenada “La reencarnació de Saint Orlan” inicia i fins i tot inventa el concepte del Carnal Art. Entre 1990 i 1995, es va sotmetre de nou a operacions de cirurgia plàstica.
Per a l'artista el quiròfan és com un teatre barroc, cuida els detalls amb els que a escena. Mentre l'operació es realitza, ella es manté conscient, i cuida de l'ambient, música de fons, lectura de poesia i tot queda gravat en cinta de vídeo i transmès, fins i tot en directe, en galeries d'art.
Joan Brossa
Va néixer a Barcelona el 1919 i va morir el 1998. Va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic, encara que ell denominava com a “poesia” tot allò que feia. És considerat el poeta avantguardista català més important de la meitat del segle XX. Va ser
Fou un dels fundadors del grup artístic avantguardista Dau al Set (1948) i un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. En la revista Dau al Set, hi va col·laborar amb textos surrealistes que consistien en l’escriptura d’imatges omíriques i hipnagògiques properes a l’automatisme psíquic. A la seva poesia hi havien elements com la ironia, l'associació, la descontextualització i el refús de la diferenciació entre paraula i objectes. La seva obra creativa abraçava tots els aspectes de l'art: la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques. De fet, per a Brossa no existien diferències entre els diversos gèneres; afirmava que «els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d'una mateixa piràmide
que coincideix al punt més alt». Al final de la seva vida, Brossa va rebre un ampli reconeixement amb nombroses traduccions de la seva obra escrita,, exposicions de la seva producció artística i premis, que el van situar com una de les figures cabdals de l'avantguarda catalana.
Bill Viola
Bill Viola (Nova York, 1951) és un dels artistes més destacats i amb més renom del panorama internacional. Té una carrera de més de 355 anys i és considerat un dels pioners del videoart, utilitza sofisticades tecnologies audiovisuals per explorar i expressar una preocupació constant per la naturalesa de l’ésser humà i la transitorietat de la vida.
Es centra en qüestions universals com el naixement, la mort, el dolor, la redempció o el pas del temps. El seu treball obre camí als sentits per vehicular sentiments i generar estats d’ànim, tot barrejat amb l'espiritualitat dels antics humanistes. Bill Viola ha demostrat amb la seva obra el seu interès profund per les tradicions místiques, especialment el budisme, el misticisme cristià i l'Islam. Totes aquestes influències han marcat la seva obra. La mort de la seva mare va ser una experiència extremadament dolorosa per a Bill Viola, accentuant encara més la seva inclinació pels temes espirituals. “M’he acabat adonant que el lloc més important on la meva obra cobra vida no és en una galeria de museu, ni en una sala de projecció, ni en
un televisor, ni tan sols a la pantalla de vídeo mateix, sinó en la ment de l’espectador que l’ha vist. De fet, només és aquí on pot existir”.