“Construint nous mons” és una exposició que recull obres de les avantguardes històriques que van dels anys 1914 al 1945, de la col·lecció de l'IVAM (l'Institut Valencià d’Art Modern).

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és el museu més important d'art modern de la ciutat de València i del País Valencià. El seu objectiu és investigar i difondre l'art dels segles XX i segle XXI. Fou construit al 1986 i innaugurat al 1989. 

La mostra analitza l'esperit i l'essència de les avantguardes artístiques de les primeres dècades del segle XX, a partir d'una àmplia selecció d'obres de la col·lecció de l’IVAM. 

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta exposició ja ha tingut èxit anteriorment a altres llocs d’Espanya i es podia visitar des del 12 de juny fins abans d'ahir, 15 de setembre, al CaixaForum, a Montjuïc, Barcelona.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Julio Gonzalez: escultor. Va ser un dels artistes moderns més importants de la primera meitat del segle XX. Nascut a Barcelona, una gran part de la seva vida va transcórrer a París, com contemporani i amic de Pablo Picasso. Les seves innovadores escultures amb inclinacions cubistes en la seva major part són referències a la figura humana, encara que freqüentment són abstractes. És un dels grans escultors europeus del segle XX. Va dedicar el seu treball, sobretot, a l'escultura en ferro, sovint de grans proporcions.

​

​

​

Treball previ

 

Oriol Maspons: Barcelona,1928– Ibídem, 2013

Va ser un fotògraf català que va immortalitzar els anys de la Gauche Divine i el Somorrostro de Barcelona. Va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya a les dècades de 1950 i 1960, primer des de l’àmbit de la fotografia amateur.

 

El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els ambients fotogràfics. Va col·laborar a les revistes Paris Match, Elle i Boccacio. El 1956 va entrar a formar part del consell editorial de la revista AFAL, encara que ja era conegut per la seva activitat en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. En retornar a Barcelona, va esdevenir professional i va formar societat amb Julio Ubiña. Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat. Va treballar per a «La Gaceta Ilustrada», «L'Oeil», «Paris Match», «Boccaccio», «Expression», «Elle», etc. Ha il·lustrat portades de diverses col·leccions de llibres, i les seves fotografies també han il·lustrat moltes obres literàries, com Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca.

 

El desembre de 2010 va anunciar que deixaria la seva col·lecció privada de fotografies al Museu Nacional d'Art de Catalunya, format per unes 1.500 fotografies sobre paper fetes entre els anys 50 i 80.

 

Aquesta és la primera gran exposició retrospectiva sobre la seva obra que permet fer un recorregut per més de quatre dècades d’intensa activitat en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat.

​

Antoni Fabrés. 1854, Gràcia, Barcelona- 1936, Roma.

Va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista molt influenciat per Fortuny, un pintor, dibuixant i gravador català i  una de les figures més excepcionals de la pintura catalana del segle XIX.

 

El seu pare va ser el seu primer mestre de pintura i d'escultura. Des molt petit ja demostrava extraordinàries habilitats artístiques. El 1867 va obtenir una medalla i va entrar a l'Escola de Llotja de Barcelona per estudiar escultura. Amb vint-i-un anys va guanyar una pensió per anar a Roma, la ciutat que aleshores era el destí dels artistes que destacaven. Un any després de la mort de Marià Fortuny, Fabrés es va dedicar al dibuix, a la pintura i a l’aquarel·la, tres tècniques que va dominar com ningú altre a la seva època. Va treballar a Barcelona entre 1886 i 1892. Després va marxar a viure a París, on el seu prestigi internacional augmentà i va guanyar nombrosos premis.El president de Mèxic, Porfirio Díaz, el va nomenar Inspector General de Belles Arts de Mèxic, càrrec que ostentà fins al 1908.

 

En l’exposició es proposa recuperar la seva obra de pintura que va tenir un gran èxit però que pel pas del temps i les diferents generacions historiogràfiques, s’han anat oblidant.

 

La historiografia ha situat l’obra de Fabrés com a continuadora de la de Fortuny pel que fa a la temàtica orientalista. Però Fabrés no pot inscriure’s en cap moviment específic; va pintar temes orientalistes, temes com ara mosqueters i espadatxins, moltes obres dins el realisme i el naturalisme, fent una crítica a la societat. En la seva obra cercava sobretot la mirada del retratat com a element principal, tenia una  preocupació per la llum i en alguns quadres fins i tot va assolir aspectes més aviat hiperrealistes.

 

​

El Vibora va ser una revista de còmics espanyola, de periodicitat mensual, orientada especialment al còmic underground. Underground,  era un concepte tècnic referent als canals d'edició, impressió i distribució de les historietes que es desenvolupaven al marge de les grans editorial. Va començar a publicar-se el desembre de 1979 i va desaparèixer el gener del 2005, després d'haver-ne publicat més de 300 exemplars i diversos especials.

 

Aquesta exposició és un homenatge a El Víbora i als seus autors, quan es compleixen 40 anys de la publicació del primer número d’aquesta mítica revista de comix.

La mostra se centra en la primera etapa de la revista, als inicis de la democràcia, quan Barcelona es va erigir en el centre de la cultura underground que havia esclatat als anys seixanta del segle xx als Estats Units.  

A través de 35 obres originals, d’una àmplia mostra de documents i d’una selecció de prop de 100 portades, el públic descobrirà l’originalitat i la potència d’uns creadors com Gallardo, Laura, Nazario, Mariscal, Martí, Max o Roger que, amb les seves vinyetes transgressores i un llenguatge nou, es van rebel·lar contra l’ordre establert i l’estètica convencional. L’univers d’El Víbora està poblat per  personatges marginals i subversius.

El Museu Nacional treballa des del 2014 per patrimonialitzar i donar visibilitat al còmic, un gènere artístic que ha entrat a les sales del Museu per quedar-s’hi.