Julieta Cuspinera

19/09/18

El primer dia d’anatomia aplicada ha sigut una mena d’introducció al món del teatre i a la dansa. Un dels exercicis que hem fet ha sigut caminar per l’espai, amb el cos recte, les mans relaxades i la vista cap endavant. Em resulta una mica difícil estar durant una bona estona en aquesta posició perquè sempre tinc la necessitat de fer alguna cosa amb les mans, sense voler me les agafo o tanco els punys. Una de les coses que també hem fet ha sigut, en parelles, deixar-nos portar entre nosaltres per la sala amb els ulls tancats. Requeria tenir confiança i deixar que el nostre company ens guiés, la gràcia era no tenir por. El que més m’ha agradat ha sigut quan al final de la classe hem fet més coses relacionades amb crear escenes i després representar-les. A dansa hem estirat i hem calentat el nostre cos, m’ha anat molt bé i el meu cos ho ha agraït perquè feia bastant temps que no ho feia i em notava el cos molt encarcarat. Després de la sessió m’he sentit molt millor, cansada però relaxada a la vegada. Trobava a faltar la dansa perquè aquest últim any no n’he fet i m’he adonat de que em segueix agradant molt ballar i que ho trobo a faltar.

 

25/02/18

Tenia ganes de que sigués dimarts una altra vegada perquè és el meu dia preferit ja que fem dansa i teatre i és el que més m’agrada fer. A la classe de dansa hem treballat amb parelles una bona part de les dues hores. Ens hem anat guiant i portant per la sala amb la parella, primer un portava a l’altre i viceversa. El que portava a l’altra l’havia d’agafar pel coll i conduir-lo cap a les diferents direccions i cap amunt o avall. Havíem de fer-ho de manera que ens sentíssim com un de sol. Ha sigut interessant treballar això perquè no és fàcil i costa una mica. També hem fet un pas de dansa amb la nostra parella que al principi semblava impossible però ens en hem ensortit. A teatre hem fet un exercici molt divertit que ha sigut el telèfon però en lloc de passar una paraula hem passat un moviment acompanyat d’un so. La gràcia era imitar exactament el que feia el nostre company anteriorment, però sense voler-ho acabava cambiant del tot. Hem fet 2 grups i hem acabat la classe recreant escenaris i representant un personatge cadascú per fer que l’altre grup endivinés què era.

 

2/10/2018

Aquest dimarts a la classe d’anatomia aplicada hem estat treballant la manera de caminar bàsicament. Mantenint l’esquena recta, els genolls una mica flexionats i la mirada recta o bé una mica alçada hem estat caminant per l’espai procurant omplir tots els racons de la sala. La Carme i la Laura han volgut que caminéssim sentint els peus arrelats al terra i ho hem estat practicant anant d’una punta a l’altra de la classe molt lentament en dos grups. Una vegada ho feiem el grup que ens havia estat veient ens ha corregit i hem comentat què era el que ens havia costat més. Personalment el fet de deixar les mans totalment relaxades i sense tensió és una cosa que em costa i m’he d’esforçar per no fer-ho. Havíem de notar l’energia que ens venia des dels peus, i anar cap endavant com si hi hagués alguna cosa que volguessim agafar i una cosa al darrera que ens fes voler-nos allunyar. Per això en parelles, un dels dos posava les seves mans a sota dels peus de l’altre fent que aquest deixés tot el pes a sobre de l’altre. Després d’uns minuts aguantant el mal que sentíem a les mans, les haviem de col·locar a sobre els empeines i deixar el nostre pes. Així quan hem acabat l’exercici els peus pesaven molt més i d’aquesta manera hem pogut sentir més com els peus s’arrelaven al terra. També hem fet un exercici que m’ha agradat molt que es tractava d’anar amb els ulls tancats per una petita part de la sala i quan et trobaves a un company reconeixer-lo tocant-lo. Una vegada sabíem qui teniem al davant seguiem caminant fins a trobar-nos a una persona diferent. Hem hagut de reconèixer a tothom de la classe abans d’acabar. No ho havia fet mai abans i si no obres els ulls és molt divertit de fer. L’activitat que més m’ha agradat de fer ha sigut una en la que anàvem caminant per l’espai i quan la Laura deia “ja” ens havíem de mirar amb una persona i mantenir la mirada fixa en ella. Amb algunes persones m’ha semblat molt intimidant i se’m escapava el riure. També hem treballat la confiança en parelles, deixant-nos dur per la sala amb els ulls tancats. En grups de 4 persones més o menys de la nostra altura, ens posavem un al mig i ens deixavem caure cap a alguna direcció i els del grup ens havien d’agafar i empènyer cap a algu altre. En general aquesta classe no m’ha semblat tan interessant com altres perquè hem estat molta estona fent cada exercici i tots s’assemblaven molt entre ells.

​

5/10/18

Avui només hem fet una hora d’anàlisi musical perquè a les 9 hem anat  cap al teatre.Hem començat la classe caminant per l’espai, intentant no mirar al terra i ocupar tots els espais. Havíem de caminar tots a la mateixa velocitat i per això hem anat al ritme de negres, de blanques, de corxeres i de semicorxeres. Hem fet un escalfament de veu tots junts amb la Laura al piano que ens ha servit per despertar-nos del tot i treballar el nostre instrument. Hem estat mirant varies partitures que la Laura ens havia portat per veure si ens agradava alguna de les cançons i si ens faria gràcia cantar-ne alguna. Jo he mirat la carpeta on hi havien les partitures de cançons de musicals i de les que coneixo i m’agradaria cantar són:

• On my own

• The winner takes it all

• I dreamed a dream

​

9/10/2018

Avui hem fet una classe d’educació física que ens ha deixat a tots bastant cansats, li hem comentat a la Carme i ens ha dit que la classe d’avui seria tranquileta, tot i així hem acabat molt esgotats perquè a teatre també hem fet dansa. Avui hem practicat el rodolar pel terra. Ho hem fet estirats i també asseguts. Ens anavem movent per l’espai arronssegant-nos i quan ens trobavem a algú havíem d’interectuar amb aquella persona i recolzar-nos mútuament per anar-nos desplaçant. També ho hem treballat anant d’una punta a l’altra de la sala rodolant però amb una part del cos: amb el braç, el tors, la cama i el genoll. Cadascú ha agafat una cadira, un objecte molt utilitzat en les arts escèniques, i amb el nostre cos hem anat fent tots els moviments possibles mantenint el contacte amb la cadira. Després individualment ens hem inventat 8 temps de coreografia amb la cadira i que posteriorment ho hem ensenyat als companys. Ha sigut molt divertit de fer aquest exercici i també el fet de veure què havien creat els nostres companys. A continuació ens hem après dos de les mini coreos que havíen fet la Joana i la Laura i les hem enllaçat.

A teatre hems seguit treballant la dansa. Hem hagut de crear una discussió amb una parella sense poder parlar sobre el tema que voliem. Havia de durar 3 minuts i consistia en introduir exercicis de dansa que haviem fet fins ara. Jo ho he fet amb la Berta i no ens ha donat temps de mostrar-ho als nostres companys però hem vist els de la resta de la classe i els hem comentat entre tots. Alguns m’han semblat molt interessants i ben aconseguits, hem fet una bona feina.

​

16/10/18

Avui a teatre hem fet exercicis on imitavem a la nostra parella (en el meu cas érem tres). Primer hem començat imitant la forma de caminar. M'he adonat de que tothom té una manera peculiar de moure's i que no n'hi ha dues d'iguals. Ens moviem per l'espai copiant els passos d'algu i després d'això el que hem fet ha sigut en lloc de caminar fer de mirall del que feia el nostre company.  Aquí la cosa s'ha complicat perquè no és fàcil deduir el que l'altra persona farà i fer els moviments al mateix temps. 

​

19/10/18

Avui a anàlisis musical hem començat fent una classe de relaxació. Ens hem fet uns massatges amb la nostra parella a la zona del cap i del coll per treure tensió acumulada. Ha sigut molt relaxant i la sensació de després era molt agradable. A la segona part de la classe hem anat al gimnàs i alla hem hagut d'explicar de la manera que volguessim en un paper com era la nostra veu. Jo he dibuixat a una persona que li sortia una mena de cono de la boca que representava la veu. El cono l'he pintat de color vermell pel centre i per les vores de color verd. Per mi el vermell significa potència i força i el verd que és surt del que està bé. Volia dir que la meva veu quan està normal m'agrada i no tinc problemes pero que hi ha dies que la tinc afònica.

​

23/10/2018

A anatomia aplicada avui hem treballat les articulacions, tant a teatre com a dansa. Hem començat amb dansa fent-nos una mena de massatge a les articulacions en parelles. Ens hem tocat i destensat els omoplats, el cap, els genolls, els tormells, les mans i els colzes. Ha servit per tenir més consciència de les articulacions del nostre cos a l'hora de mouren's per l'espai i per treure totes la tensió acumulada. Després també en parelles hem fet d'escultura i d'escultor, hem anat fent posicions amb el cos de l'altra persona a partir de indicar i moure la part del cos que voliem. Una vegada fet aquest exercici ho hem fet peroò desplaçant-nos d'un espai a l'altre de la sala, no havia de ser ràpid i l'objectiu de l'exercici no era arribar a l'altra punta. He disfrutat fent aquesta activitat m'ha agradat molt moure les parts del cos seguint un ordre i no totes a l'hora, el que he trobat més difícil ha sigut aguantar-me en algunes posicions que requirien equilibri. El pas següent ha sigut fer-ho sense algú que ens manipulés i fer-ho pel nostre compte. A teatre hem treballat les articulacions i amb tres passos havíem d'arribar a una cadira, asseuren's i tornar-nos a aixecar i marxar amb tres passos també. Hem fet un joc en grup on tothom seia en una cadira menys una persona i hi havia una cadira buida que aquesta persona havia d'intentar seure-hi.

​

26/10/18

Avui ens hem fet uns massatges al cos en parelles i a mi personalment m'han anat súper bé per relaxar-me i començar el dia sense tensió. Hem utilitzat unes pilotes d'espuma per fer-nos una mena de massatge, posant-les a sota dels omoplats i després a sobre del sacre. M'ha agradat i ho provaré a casa. Hem practicat la canço d'Aleluya amb dues veus, l'aguda i la greu, i cada vegada sona millor.

A partir dels dibuixos que vam fer representant com veiem la nostra veu ens hem hgut de preparar una petita actuació individual a partir del dibuix d'algun company nostre. Jo havia de representar el dibuix de la Carla que era un dia molt bonic amb sol i un arc de Sant Martí per una cara i per l'altra era un dia lleig de pluja i llamps. Vaig entendre que la seva veu era diferent depenent del dia; podia ser molt maca i alegre o bé podia ser apagada i poc fina. El que he fet ha sigut una escena teatral on anava a la platja en un dia assolellat i calorós, però una vegada allà es posava a ploure i canviava el temps radicalment i havia de marxar de la platja corrents. No havia tingut gaire temps per preparar-m'ho pero no em desagrada el resultat. La Laura m'ha dit que ho he fet massa precepitat i que les accions estaven massa juntes, que m'havia de donar més temps i sobretot a l'entrada començar quan estigui realment preparada i a dins de l'escena i del personatge. El pròxim dia ho repetiré i intentaré millorar el que m'ha comentat.

​

30/10/18

Avui no ha vingut la Laura i a anatomia aplicada només hem fet dansa, és a dir treball corporal. M'ha agradat molt la classe d'avui, crec que ha sigut la que més he disfrutat perquè hem fet coses més relacionades amb la dansa que és el que a mi realment m'agrada. Per exemple hem practicat els salts cap a totes les direccions i també voltes senceres i inclús hem intentat fer una volta i mitja. Hem fet un exercici d'improvisació molt guai que ha sigut fer parelles i un de cada parella es posava al centre juntament amb un de cada parella. Una vegada a l'espai et podies moure relacionan-te amb l'altra gent fent el que tu volguessis: ballant, saltant, corrent... Això durant uns segons fins que la Carme ens deia “stop". Llavors havíem de parar i quedar-nos quiets i esperar a que la nostra parella vingués on estavem nosaltres i es posés en la posició en la que estavem aturats. Una altra cosa que vam fer que em va agradar va ser mouren’s d’una punta a l’altra de la sala fent moviments en els que o bé el cap, les cames, les mans i la pelvis manaven i ens haviem de moure seguint els seus impulsos. Llavors ens vam haver de pensar una frase triant una d’aquestes parts del cos individualment. Tres persones van ensenyar la seva a un grup i del que es tractava era de fer tots alhora la frase d’aquesta persona i ensenyarnos-la.

Em vaig oblidar d'explicar el mateix dimarts què és el que vam fer i per això no m'enrecordo de tot, però sé que la classe va ser una de les millors (per no dir la millor) per mi.

​

6/11/18

No vaig anar a classe perquè estava malalta.

​

13/11/18

Avui la classe d'anatomia m'ha agradat bastant, hem fet coses diferents i noves i m'ha agradat experimentar-les. El primer exercici que hem fet ha sigut posar-nos en grups de quatre persones i anar en una fila horitzontal d'una punta a l'altra de la classe caminant i fent un moviment amb el cos a la vegada. Consistia en coordinar-nos amb el nostre grup i començar a fer-ho al mateix temps, sense parlar, i una vegada quan arribessim a l'altra punta tornar corrents cap a la nostra fila. De la mateixa manera també ho hem fet desplaçant-nos amb una indicació: foc, aigua, vent o terra.

Nosaltres erem aquestes elements i ens havíem de desplaçar amb aquesta consigna. Ho podíem fer maginant-nos una imatge d'això, que és el que feia jo, pensant amb les sensacions que ens donaven aquests elements o de la manera que vulguessim. El vent ha sigut l'element amb el que m'he sentit més còmoda perquè els moviments que feia eren continus tota l'estona i estaven lligats entre ells. M'agradava també pel fet de que se'm feia més fàcil no pensar en res i moure'm sense pensar què faria. Podia jugar amb el nivell més alçat i això em donava més varietat de moviments. Per això ha sigut amb el que m'he sentit millor. El foc ha sigut el segon element que més m'ha agradat i el que menys el terra, pel fet de que em sortia anar tota l'estona pel terra i com que tinc el genoll malament no em podia moure amb comoditat. Després d'això tots alhora ens hem mogut per l'espai amb el símbol que ens deien i en el moment que ens deien que haviem d'anar tots al mig ens concentravem al centre.

 

A teatre hem fet el joc del telèfon, m'ho passo molt bé jugant-hi i crec que se'm dona bé imitar. Hem fet una altra versió en la que podiem modificar una mica el que feia el nostre company anterior si ens recordava a alguna altra cosa. En el mateix cercle hem jugat a un joc que es tractava de fer un regal a la persona del nostre costat, actuant un el feia i l'altre el rebia. Aquests jocs interpretatius sempre m'agraden molt. Alguns companys (no tots) han sortit al davant de tots i amb un nas de pallasso cadascú han fet una escena. En aquesta escena es feien un regal mútuament i a la vegada també havien d'interectuar amb el públic. Han sigut molt gracioses totes les parelles que han sortit.

 

Hem estat parlant durant molta estona sobre l'obra de teatre “Raphaelle” que vam anar a veure a l'auditori de Granollers. Cadascú ha donat la seva opinió i hem discutit sobre el tema de l'obra: la transexualitat. Ha sigut molt interessant tenir aquesta conversa i veure què pensa tothom. Jo crec que aquesta obra de teatre documental hauria de ser vista per tots els instituts.

​

16/11/18

Avui divendres, a primera hora hem començat fent jocs com el del zip zap. Estava bastant desperta i activada i he quedat de les últimes en eliminar-se. Després d'això hem seguit ensenyant als companys el que haviem fet per representar la veu del company/a que ens havia tocat, però abans ens ha deixat 5 min per practicar-ho. Jo vaig ser la primera en fer-ho la última classe i per tant ja m'havia tret aquest pes de sobre. La Laura em va fer alguna correcció del que vaig fer, havia de deixar més espais entre les accions i en general fer-ho tot amb més calma i sense pressa. Si ho tornem a fer algun dia ho hauré de fer amb vestuari. Ha sigut interessant veure el que havien fet els meus companys, he notat bastanta diferència entre uns i altres perquè n'hi havien que estaven molt més currats que altres i es veia que hi havia molt més treball darrera.

​

23/11/18

En teoria avui havíem de portar la roba que cadascú havia triat pel seu propi clown però, hi ha hagut una minoria de gent que s'ha oblidat de portar-la i per culpa d'això no ho hem pogut fer. Jo el dia que van treballar els clowns no hi era i és per això que no tenia molt clar què era el que haviem de dur de vestuari i què era el que havíem de fer. Com sempre hem fet una mena d'escalfament en parelles on amaçavem el cos del nostre company. Després hem fet un exercici que al principi m'ha semblat fàcil però que s'ha anat complicant. Es tractava de guiar al nostre company amb el palmell de la mà, i el que l'altre havia de fer era fer amb el seu cos com si fos la part del cos que l'estava guiant. Amb el palmell no era gaire difícil però per exemple amb el genoll no era tan senzill. Hem fet un exercici que es tractava d'anar caminant d'una punta a l'altre de l'aula amb els ulls tancats intentant seguir en línia recta. A mi m'ha resultat fàcil, no m'he desviat i he caminat segura i sense por.

En l'àmbit més teatral hem fet dos exercicis: en un havíem d'anar caminant també de manera individual i imaginar que ens trobàvem un obstacle al camí que havíem de esquivar i interactuar amb ell deixant clar què era sense dir-ho. El què m'he imaginat ha sigut que hi havia un bassalt d'aigua o de fang al terra i que d'un salt passava per sobre seu i el saltava, crec que ha quedat bastant clar el que volia representar. L'altre exercici no m'ha sortit gaire bé perquè no estava gaire inspirada, el que havíem de fer era caminar i durant el camí fer d'una persona des de petita fins que creix i s'envelleix fent una professió. Jo he fet de cuinera però no estic contenta amb el resultat. Per últim havíem de crar una escena on hi aparagués el vent. M'ho he passat súper bé fent-ho; no obstant que no haguem tingut temps de mostrar-ho als nostres companys.

​

30/11/18

Avui era dia de trimestrals i a la hora de i mitja d'anàlisi musical hem tingut a a la Laura i al Jordi a la vegada. Per començar hem fet un calentament curtet dels nostres cossos, movent les articulacions. Hem fet el joc del pop que ja havíem jugat anteriorment per escalfar una mica els nostres cossos. És un joc que exigeix molta concentració perquè va molt ràpid i has d'estar pendent del que fa tothom. També hem fet un joc que normalment fem que és el del telèfon, però amb moviments i so, és

molt divertit de jugar i crec que se'm dóna bé imitar. Les dues persones que faltaven per fer l'exercici de la representació de la veu ho han fet, la Clàudia i el Martí, i ho han portat molt al seu terreny; el martí a la màgia i la Clàudia a la dansa.

Després hem fet un escalafament senzill de la veu amb el piano. Ens hem organitzat en tres grups: les sopranos, les contralts i els tenors. Hem hagut de cantar en aquests grups i després en grups encara més reduits, fent l'exercici de veu i cada vegada pujant més la nota. M'ha tocat fer-ho sola i m'ha fet bastanta vergonya perquè no estic acostumada a fer-ho davant de la classe perquè no ho hem fet mai. Crec que podria haver arribat més amunt però tenia por de fer un gall. Hem seguit practicant la canço d'aleluya a 3 veus diferents, jo feia la veu del mig i és la més díficil perquè no és ni l'aguda que tothom coneix ni com la greu, et confons bastant de notes però ho porto bastant bé.

​

11/12/18

Durant les últimes classes d'anatomia aplicada hem estat exposant els nostres treballs lliures. M'està agradant molt la feina dels meus companys perquè tots ho portem al nostre terreny, de manera que fem el que millor sen's dóna. Avui m'ha tocat fer-ho a mi i a la meva parella, la Berta. Estem molt contentes amb la feina feta perquè hem fet una cosa que a les dues ens agrada molt fer que és ballar, estil contemporani, interpretar la canço i també cantar-ne una part. No hem tingut cap problema a l'hora de posar-nos d'acord en què fer, en quedar, en el vestuari ni res. El primer que vam fer del nostre treball lliure va ser triar una canço que ens agradés i que sigués llarga perquè havia de durar 5 minuts i ho voliem fer amn una peça de música. Abans de fer-ho estava una mica nerviosa i a la vegada em sentia segura perquè ho havíem assajat força i tenia molt clar què havia de fer en cada moment. 

​

Després d'acabar els treballs lliures hem fet la pausa i hem fet exercics en temps que ens quedava. Hem caminat per l'espai a diferents velocitats, havíem d'ocupar tots els espais de la sala, mirar als ulls dels nostres companys quan ens creuavem amb ells, primer amb la mirada mirar cap on havíem d'anar i després amb el cos... Després, caminant també, havíem de fer una estàtua cada cop que la Laura donés la senyal per aturar-nos.  A continuació hem fet el mateix, però aquest cop no caminàvem per l'espai ni la Laura ens donava cap senyal si no que, en parelles o grups, haviem de seguir un moviment continu i aturar-nos a la vegada creant una estàtua, sense escoltar cap senyal, simplement amb l'escolta de grup. Quan ja ho portàvem fent molta estona ja n'ho se'm acudien més postures per fer.

A continuació ens hem posat en rotllana i hem realitzat un exercici de comunicació mitjançant la mirada. Consistia en que una persona havia de mirar fixament a una altra i apropar-se cap a ella per ocupar el seu lloc. L'altra persona havia de mirar a una altra i fer el mateix, i així successivament. Ho hem fet a diferents velocitats i per mi fer-ho més lent era més difícil que fer-ho ràpid perquè s'acumulava la gent al centre del cercle.
Per últim, hem jugat a un joc de concentració. Es tractava de comptar fins al màxim possible entre tots, però sense cap ordre concret, és a dir, una persona aleatòria del cercle deia un número i una altra havia de dir el següent, i així fins que dues persones deien el número a la vegada i havíem de tornar a començar.

​

8-1-19

Hem començat la primera classe d’anatomia aplicada de l’any amb un escalfament treballant les articulacions fent rotacions amb els tormells, els genolls, la cadera, la cintura, el cap… Després hem fet un exercici per practicar l’equilibri que consistia en aguantar-nos amb alguna part del cos i després perdre l’equilibri, conscientment, cap a la direcció on perdem l’equilibri. A partir de la postura en que ens quedàvem haviem de començar de nou amb un altre equilibri i així repetidement sense parar de mouren’s per l’espai. Després d’això hem començat a caminar per l’espai canviant les velocitats i dissociant el cap de la resta del cos cap a un punt fixe.

 

Hem jugat a un joc que es tractava de passar-nos una pilota invisible, en un cercle, dient una paraula a l’hora. Quan te la passaven li havies de passar a algú altre dient una paraula relacionada amb la que t’havien dit. Havies d’estar molt desperta i atenta perquè en qualsevol moment et podia tocar a tu i no teníem temps per pensar molt en una paraula, era la primera cosa que sen’s passés pel cap.

 

Després de la pausa hem parlat dels contes, què eren per nosaltres els contes. A continuació hem fet un joc, també relacionat amb els contes, que es tractava de que a partir d’un cercle amb una persona al mig, tots li diéssim una paraula qualsevol a la persona del centre i que a partir de les paraules que s’enrecordés creés un conte o una història. Per últim, hem llegit uns contes d’Etgar Keret i en  grups, jo anava amb la Martina, la Natacha i el Martí, n’hem triat un, el que més ens ha agradat que era el de “Gotas”.
 

​

15-01-2019

Avui en lloc de fer classe d’anatomia aplicada normal, amb la Laura i la Carme, hem fet una classe de la tècnica Alexander. Ens l’ha fet l’Ariadna Faustino, una experta en la tècnica. Anteriorment ens hem llegit un llibre que parla sobre aquesta tècnica i hem hagut de fer un treball, per això avui l’hem posat en pràctica.

 

En primer lloc, ens hem posat en cercle i l’Ariadna ha explicat els conceptes bàsics de la tècnica, que són: la inhibició, les direccions i l’ús. Després de la introducció hem començat la part pràctica. Ens hem dividit en grups de 3 i cada un tenia una garrafa de 5 litres plena d’aigua. El seu pes equival aproximadament a un cap humà, 5 Kg. Una persona del grup s’havia de posar la garrafa sobre el cap i rotar-lo lleument cap a totes les direccions, sense fer gaire força i lentament. Les altres persones mentrestant li havien de posar les mans sobre els peus i l’esquena i notar què feien aquestes parts del cos fent l’exercici. En les dues companyes que ho he provat he notat que tensaven molt els peus i jo feia el mateix.

A continuació l’Ariadna ens ha explicat a partir d’un esquelet quina és la postura correcta i ideal per no tensar la columna tot veient la relació entre el cap, el coll i el tors.

Hem fet una altra pràctica que es tractava d’entre tots omplir tots els espais de la sala i que no quedés cap forat buit. Cada vegada ho fèiem millor i ens repartiem   per l’espai. Més endavant ens anavem passant objectes mentres seguiem omplint els buits. Tractava d’escoltar-nos molt els uns als altres. També ho hem fet amb uns globus fent que no caiessin al terra i passant-nos’els entre nosaltres tot mitant l’espai en comptes del globus.

En la següent activitat entre tots hem simulat un cos humà, cadascú era una part

(cap, espatlles, braços, mans, pelvis, cames, peus, etc). Tots estavem units amb els companys fent contacte amb la mà a l’espatlla del company de davant. Amb aquesta posició hem començat a caminar i a mouren’s a diferents velocitats.

Hem perdut el control quan estavem corrent perquè ens hem descordinat

Després, en rotllana, havíem de caminar fins al centre creuant-nos amb la persona que teníem davant nostre i intercanviar-nos la canya de bambú que cadascú duia a la mà i anar cap al lloc on estava la teva parella. L’últim exercici que hem fet es tractava de, a partir d’una rotllana, anar sortint un per un al centre i fer un moviment pas del nostre treball lliure.

 

No he entès molt bé la finalitat d’alguns dels exercicis però la tècnica en sí m’ha semblat xula i interessant de conèixer-la i de provar-la per saber de què es tracta.

Després de la classe he notat un canvi pel que fa a la meva posició de cos, tenia l’esquena molt més recta i em sentia més hàgil i lleuger.
 

18-09-2019

Avui hem tingut la primera classe d’anàlisi musical i l’hem fet amb el Jordi i la Laura. Hem fet l’escalfament jugant al zip-zap-boing i més tard hem seguit assajant lo dels contes en dos grups. Només ens ha donat temps de repartirnos el text abans d’ensenyar-ho a tothom. Hem seguit el model del nostre grup, en el qual hi ha 3 personatges principals: el noi, la noia i les publicistes. Però ara hi ha moltes més persones de cada un en lloc de només una. Més tard hem tingut més temps per preparar-ho i hem fet una proposta escènica. Està bastant verda i l’haurem de millorar molt però la idea és bona. Em sembla que quan tothom s’aprengui el guió començarà a fer efecte. Ara de moment fa falta molt assaig.

​

​

22-01-2019

Avui hem fet un escalfament de les articulacions per començar i unes diagonals rodolant pel terra seguint una sèrie de passos.

Amb la Carme hem fet una petita coreografia (cosa que encara no havíem fet encara). M’he sentit bé ballant encara que he notat que he perdut molta flexibilitat en aquest temps que he deixat de fer ballet i m’ha fet molta ràbia. L’estil de dansa que hem fet m’agrada molt i és amb el que em sento més còmoda, el contemporani.

 

L’altre part de la classe l’he trobat bastant aburrida perquè hem estat molta estona llegint contes d’autors isralelians, àrabs i palestins. Els contes parlaven de la guerra i d’altres temes durs també i eren interessants però pel meu gust li hem dedicat massa temps.

Després ens hem dividit en 2 grups, en un hi havia la gent que havia representat el conte de “A través de las paredes” i a l’altre els que havíem triat el de “Gotas”. Hem de pensar en una idea per cada conte i fer-ho tots junts. Se’m ha fet una muntanya perquè ara que ja ho teníem repartit i fet ho hem de fer des de el principi i amb molta més gent. Però segur que acaba sortint alguna cosa ja de cara a la propera sessió.
 

29-01-19

En el dia d’avui hem fet un assaig general dels contes que representarem demà, el dia de la pau. Ha quedat força bé gràcies a que ahir vam dedicar bastantes hores a assajar també

Tenint en compte que hem tingut molt pocs dies per assajar i per muntar-ho el resultat és bastant (en la meva opinió). Encara que m’agrada més la posada en escena de l’altre grup, hi ha molts més moviment i fan coses molt atractives de veure.
 

01-02-19

En la sessió d’avui hem aprofitat per parlar de la representació dels contes que vam fer dimecres. Tots teníem un full en blanc, en una cara hi havíem d’escriure una cosa positiva del que havíem fet i a l’altra cara una cosa negativa. Un cop escrit havíem d’agafar un altre full d’un altre company i escriure-hi el que volguéssim. Després en rotllana ho hem comentat. Individualment estic orgullosa del que vam fer, estava molt concentrada i vaig intentar fer-ho el millor possible, crec que en general tothom pensa el mateix. Ho vaig disfrutar molt i m’hagués agradat fer-ho un altre cop perquè em va pujar l’adrenalina. Realment tothom va donar el millor de sí i va fer una bona feina.. Naturalment també hi van haver petits errors, però que vam saber ignorar i dissimular bé

Tot això va ser gràcies a la Laura que ens va donar molt bones idees i ens va corregir mil coses i és el que va fer que quedés tan net.

 

5/02/2019

Avui a Anatomia aplicada hem fet un escalfament de “dansa” que es podria considerar d’estil contemporani, un dels meus preferits.

 

Amb la Laura hem estat llegint coses sobre la Commedia dell'Arte, un gènere que jo no coneixia i que tampoc n’havia sentit a parlar. Commedia dell'arte va ser un tipus d'espectacle improvisat de carrer, especialment popular al renaixement italià. Tenia uns personatges característics, com la Colombina, l'Arlequí, el pantalone… Aquests personatges tipificats i arquetípics, la majoria tenien una màscara pròpia. Dramaturgs com Shakespeare i Molière es van basar en ells per a escriure les seves obres, són origen dels pallasos, de titelles, i de les d’òperes.
Les companyies professionals estaven compostes per artistes i acròbates ambulants. No interpretaven textos d'autor sinó que, a partir d'un argument, representaven escenes inspirades en la realitat quotidiana amb números acrobàtics, dansa, música i cant.
Els actors improvisen a escena amb aquest material, i l'obra teatral neix davant del públic en el mateix moment en què es representa, per tant cada peça és diferent.

 

Hem vist imatges de les diferents màscares de cada personatge i una m’ha recordat a Scaramouche. Com que els actors van amb la cara tapada són molt importants els gestos corporals que fan i n’hem estat provant uns quants tot movent-nos per l’espai. Tots els personatges són molt diferents entre ells i tenen trets, expressions i moviments molt característics.

 

8/02/18

Avui a anàlisi musical hem dedicat la classe a llegir un text de la Gemma Beltran que parla dels personatges de la commedia dell ‘Arte. D’aquesta manera hem pogut conèixer més a fons tots els personatges que formen part de l’espectacle i saber quines són les seves característiques físiques i de personalitat que els fan tan peculiars. Tots tenen un punt còmic. Hi apareixen dos vells, dos criats, el capitano, la serventa i les parelles d'enamorats, i, una mica més endavant, la bruixa. L’estructura metòdica de guió és el canovaccio:  escaleta, sinopsi sense text o conjunt d'instruccions que defineixen l'acció i el contingut de les diverses escenes, creat a partir de l'actualitat social amb la improvisació com a protagonista. Hem vist vídeos per poder-nos fer una idea més clara i en un d’ells hi sortia la Laura com actriu.

Després d’això en l’últim quart d’hora que ens quedava ens hem posat en grups de 5 i hem estat pensant en una proposta escènica per fer a partir dels personatges que hi ha i partint de la base que haurem de fer veure que plorem mentres donem voltes a la plaça de la porxada el dia que es crema el senyor carnestoltes i comença la quaresma.

Mai he fet teatre de carrer i pot ser una experiència divertida i diferent del que he fet fins ara.

​

 

26/02/2019

Per escalfar hem corregut per l’espai. Ens haviem d’imaginar que hi havia un fil invisible entre dues persones i intentar-lo traspassar corrents pel mig. Sempre recordant la premisa d’ocupar tots els buits.

Després hem seguit fent el mateix i quan la Laura deia:

• 1: haviem de seure al terra

• 2: fer un crit

• 3: fer una volta

• 4: mirar als ulls d’algú

• 5: abraçar algú

 

Aquest exercici ha fet que es creés un vincle molt íntim amb les parelles que s’han anat formant perquè havíem d’aguantar molta estona la mirada amb l’altre persona i no era fàcil, i l’abraçada també era molt intensa.

Després en dues fileres paral·leles iguals, cadascú tenia una persona al davant i ens havíem de mirar fixament als ulls sense perdre mai el contacte visual. Després el que havíem de fer era avançar una de les dues files fins a l’altra i trobar-nos amb la nostra parella al davant. Tothom de la columna que s’havia desplaçat havia de fer-li un gest a l’altre tocant-lo i tornar al lloc,després feia el mateix l’altra fila. Després la fila que ho havia fet primer anava cap a l’altra i li feia un gest i li deia una paraula alhora, i després el mateix a la inversa. L’últim que havíem de fer era avançar cap al mig ambdues files i fer qualsevol cosa, el primer que se'ns acudís

 

En general aquests exercicis no han sigut fàcils perquè m’és complicat el fet d’aguantar la mirada amb algú una estona i no apartar-la perquè depèn amb qui pot ser una mica incòmode i intimidant.

El moment de trobar-nos al mig les dues files i haver de fer algo amb la persona del davant m’ha fet sentir rara perquè no sabia què dir molts cops.

Tot això m’ha servit per agafar més confiança amb alguns companys amb qui no en tinc gaire.

 

La resta de la classe hem estat assejant el Canovaccio que el portàvem realment malament perquè no el teníem escenificat ni tampoc teníem cap idea de com fer-ho.

​