Julieta Cuspinera
Mafalda és un personatge de ficció que protagonitza un còmic d'humor que porta el seu nom. Té un format de tira diària i es tracta d’una nena de sis anys que parla de temes d’adults, tant polítics com socials; per aquesta raó els còmics s'han convertit en una eina de crítica social i un reflex fidel de la cultura llatina. Mafalda va ser inventada per Quino el 1964. Els còmics han sigut adaptats en format de sèrie de dibuixos animats. En català s'ha publicat un llibre que és un recull de totes les tires en les quals apareix Mafalda.
L’autor és Quino (Joaquín Salvador Lavado Tejón). Va néixer a Mendoza, Argentina, el 1932. És fill de pares espanyols i ell va marxar a Buenos Aires després de matricular-se a Belles Arts, en cerca d’un lloc on poder publicar els seus dibuixos. El 1954 els va poder publicar en el seminari “Esto es”. La creació quasi accidental de la popular nena argentina el va disparar cap a l’èxit.
Mafalda, la protagonista, és una nena molt crítica i pessimista, preocupada per la situació del món, el feminisme i la política. Una data curiosa seva és que odia la sopa. El seu pare és un oficinista i la seva mare és la mestressa de casa, representen la família de classe mitjana típica. El Guille és el germà petit de Mafalda. El Felipe és un dels altres personatges, té problemes a l’escola i representa la visió del nen comparació amb la Mafalda que és madura com un adult. El Manolito és fill d'un botiguer i viu obsessionat amb els diners, és una sàtira viva del capitalisme. La Susanita és una nena que vol casar-se, tenir molts fills i ser estimada, representa la visió prototípica de la dona, a diferència de la Mafalda que creu en la igualtat de sexes. El Miguelito és un nen més petit que representa la tirania de forma satírica. La Libertad és una nena molt baixeta (jocs recurrents amb el seu nom) i contestatària, d'idees similars a les de Mafalda.
Els còmics originals de Mafalda són en blanc i negre tot i que se n'han fet versions en color.
Les bafarades no són geomètriques, son rodones pels costats i el contingut està escrit en majúscules, una manera de fer de molts autors. que pot fer la impressió que estan cridant però jo que crec que és només per fer-ho més fàcil de llegir. Els dibuixos no són gens realistes, ja que no estan proporcionats perquè per exemple, el cap de la Mafalda és igual de gran que la resta del seu cos.
El naixement de Mafalda
La primera aparició de Mafalda va ser el 1964 amb aquest còmic, l’autor mai va arribar a pensar que la seva creació arribaria tan lluny. Segons l’autor, Mafalda es va crear originalment per una línia d’electrodomèstics, que finalment no es va arribar a realitzar.
Temes dels còmics
La crítica social és una de les temàtiques principals de les vinyetes de Mafalda. En aquesta vinyeta reflexiona sobre el comportament humà com a espècie que s’autodestrueix. L’autor expressa la seva disconformitat amb el món que l’envolta, a través de les queixes infantils de la nena argentina.
Mafalda acostuma a fer preguntes que desajusten els esquemes dels adults, en aquest cas al seu pare. Són qüestions morals aparentment senzilles però molt difícils de contestar. La resposta és sempre des de l’humor però sense deixar indiferent.
Moltes de les vinyetes de Mafalda, especialment en els seus inicis, es basen en situacions còmiques de la vida quotidiana entre els membres de la família. Ella és la figura sincera i incisiva que deixa descol•locats als adults. Quino va qüestionar-se els valors de la família tradicional. "En mi familia no hay jefes, somos una cooperativa", amb aquesta frase es qüestiona la figura del pare com el que pren les decisions, ja que els nens també tenen veu i vot.
Són moltes les vinyetes en les quals Mafalda es qüestiona el paper de la dona en la societat. Fa una crítica cap al paper de la dona com a ama de casa i única responsable de les feines de casa. I també reflexiona sobre el moviment feminista que es va començar a donar a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, des de l’humor però sense deixar de construir una crítica àcida.
"Con tantos disgustos, el pobre enflaquece", frases com aquesta, elaborades fes de la innocència infantil, van ser capaces de remoure consciències pel que fa al medi ambient i l’efecte de les activitats humanes en el planeta Terra.
Un dels aspectes que més destaquen de les vinyetes de Mafalda són les seves qüestions escèptiques sobre l’actualitat i el fet de posar en dubte les creences preestablertes."Si te dicen que las vacas vuelan, también lo creés, ¿no?"
Un altre dels valors que posa a sobre de la taula és la igualtat, somia en un món ideal on tots els humans tenen els mateixos drets.
"A fin de cuentas la humanidad no es nada más que un sándwich de carne entre el cielo y la tierra". En moltes vinyetes de Mafalda com aquesta, es qüestiona sobre l’existència humana i la seva finalitat.
Bona part de la trajectòria d’aquest personatge està format per missatges optimistes que conviden a motivar-nos per aconseguir un món millor.
L’última aparició de Mafalda va ser en el 1973. I aquesta va ser l’última vinyeta tot i que va tenir algunes aparicions puntuals, aquest va ser el seu final oficial. Quino va justificar així el final: "Me costaba mucho esfuerzo no repetirme, sufría con cada entrega. Cuando uno tapa el último cuadrito de una historieta y ya sabe cuál va a ser el final es porque la cosa no va. Y por respeto los lectores y a mis personajes y por mi manera de sentir el trabajo decidí no hacerla más y seguir con el humor que nunca dejé de hacer".
Mafalda
