Julieta Cuspinera
Glossari
Performance: És una acció vinculada a la improvisació l'art conceptual on s'intenta sorprendre amb la seva temàtica o estètica i es juga amb el públic.
Happening: manifestacions artístiques que busquen la participació del públic
Art contemporani: art elaborat després de la segona guerra mundial. Es desenvolupa en la nostra època a partir de la teoria postestructuralista i des d'aqui es distingeix la impossibilitat de seguir creant des de la originalitat i la novetat. En lloc d'això s'apunta a elements com reinterpretacions, resignificacions i el gir lingüístic amb la fi d'ampliar el concepte de l'art i fer-lo comunicatiu. A partir del segle XX.
Escultura expendida: són aquells objectes tridimensionals de l’art que s’expandeix, és a dir, que passa de ser un objecte tridimensional a un objecte on es pot recòrrer pel seu interior o ficar- te dins d’ell.
Instal·lació: Una instal·lació artística és un gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador.. La instal·lació supera els límits convencionals propis de les disciplines clàssiques, (pintura i escultura) i pot incorporar tot tipus d'elements, tècniques i mitjans tecnològics, pot incorporar la llum, mitjans informàtics, el so, vídeo o internet.
Videoart: El videoart és un moviment artístic, sorgit cap al 1963 quan va aparèixer la televisió. Una definició simplista de videoart faria referència a l'art que utilitza el vídeo com a mitjà d'expressió. El videoart va sorgir com a proposta d'acció, i reclama de l'espectador una implicació no contemplativa.
Comissari: El comissari s'encarrega de «comissariar una exposició» És una funció pròpia de la museística, les exposicions artístiques i el col·leccionisme d'art. El comissari artístic sorgeix a partir de la idea d'un conservador d'art. Aquest és un professional capacitat en el conjunt de sabers que possibiliten entre d'altres l'exposició, valoració, maneig, preservació i administració de béns artístics.
Guió tècnic: document que conté tota la informació necessària per saber els plans i el que es necessita per a la obra audiovisual.
Guió literari: el document que conté la narració que ha estat pensada per ser filmada, on s’especifiquen les accions i els diàlegs dels personatges i es dóna informació sobre els escenaris.
Logline: Idea explicada en una sola frase.
Storyline: idea explicada en cinc línies.
Storyboard: és un conjunt d’il·lustracions presentades en forma seqüencial amb l’objectiu de servir de guia per entendre la història. Està format per un conjunt de dibuixos o vinyetes que representen seqüències o plans de la pel·lícula.
Roll: És la representació o paper que fa una persona d'un personatge fictici o real a través del maquillatge, vestimenta, imitació, etc.
Lobby: Grup de pressió format per persones amb capacitat per pressionar sobre un govern o empresa, especialment en les decisions polítiques i econòmiques.
Freelance: És un terme per descriure a aquell treballador que desenvolupa la seva activitat de manera autònoma.
Crític d'art: Professional que avalua una obra i en dóna la seva opinió d'ella.
Videoinstalació: La videoinstal·lació canvia radicalment les relacions entre espectador i imatge electrònica, entre audiència i monitor. Les noves tecnologies han permès a més, mitjançant sistemes de projecció, independitzar la imatge de vídeo del monitor.
Escenografia: Conjunt d'elements necessaris per ambientar i representar una obra de teatre, pel·lícula o programa de televisió.
Utopia: Projecte, desig o pla ideal, atraient i beneficiós, generalment per la comunitat, que és molt improbable que succeeixi o que en el moment de la seva formulació és irrealitzable.
Curador: És qui organitza tota la producció d'una exposició d'art.
Art contemporani: conjunt de manifestacions d'art dels segles XX-XXI.
Plà general: mostra un escenari ample en el que s’incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l’enquadrament.
Plà de conjunt: abraça un petit grup de persones. Interessa l’acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.
Plà sencer: els límits inferiors i superiors de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus del personatge.
Pla americà o tres quarts: Els límits superiors i inferiors coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per mostrar la cara i el revòlver de l'actor.
Plà mitjà: presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt.
Primer plà: presenta el rostre sencer o com a molt amb l’espatlla. És un plà molt expressiu, psicològic i dramàtic.
Plà de detall: mostra un objecte o part d’un objecte.
Angulació normal: l’eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge. Acostuma a tenir un valor expressiu de normalitat.
Angulació en picat/zenital: és l’angle format per la càmera que eregistra de dalt cap a baix. S’utilitza per fer més petit el subjcete, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es fa servir per presentar millor un paisatge o una multitud.
Angulació en contrapicat: és l’angle de la càmera que enregistra de baix a dalt. Reforça el valor expressiu i el subjecte queda engrandit.
Angle inclinat: correspon a un enregistrament amb la càmera inclinada lateralment. És un angle poc emprat i expressa inestabilitat i inquietud.
Travelling: en cinema és el tipus de moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. La càmera es belluga durant la filmació. Per dur a terme un tràveling, s'opta normalment per muntar un seguit de vies sobre les quals es disposa un suport on es recolza la càmera.
Narrador extern i intern:
- Extern: és aquell que explica la història i no forma part d'ella.
- Intern: és aquell que explica la història i forma part d'ella.
Efecte vertigen: És una tècnica coneguda com tràveling compensat, que consisteix en combinar un zoom cap enrere com un tràveling cap endavant, o al revés.
Zoom: és un objectiu per a càmeres de fotografia o de cinema en què la distància focal es pot fer variar de forma contínua entre dos límits extrems: de gran angular extrem a gran angular curt, de gran angular a teleobjectiu, de teleobjectiu curt a teleobjectiu extrem. Això fa que un zoom pugui substituir uns quants objectius de focal fixa, a més de servir, en les càmeres de cinema, per a fer travellings òptics.
LIPDUB: és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio mòbil.
Realitzador: o bé el director de cinema, és l'encarregat de supervisar i conduir l'execució de les pel·lícules.
Croma: o bé clau de color o escenografia virtual, és una tècnica de postproducció i efectes visuals que consisteix en la substitució d'una font del mateix color (normalment colors primaris, en especial verd i blau) per imatges o vídeos, aconseguint d'aquesta forma una composició. Des del seu descobriment ha estat utilitzada en molts camps de l'audiovisual com la televisió, la fotografia i la indústria dels videojocs.
Racòrd: La continuïtat o ràcord és, en el procés de muntatge de les imatges i l'àudio d'un programa o d'una pel·lícula, el registre dels diferents components d'un pla, com per exemple llum, moviments, posicions, i qualsevol altre detall necessari per supervisar un adequat ajustament entre pla i pla, de forma que en l'espectador no es trenqui la il·lusió de seqüència ni la credibilitat de la narració.
Flashforward: És una tècnica utilitzada tant al cinema com en la literatura, que altera la seqüència cronològica de la història, és una anada ràpida al futúr d’un personatge.
Flashback: El salt enrere és una tècnica utilitzada tant en el cinema com en la literatura, que altera la seqüència cronològica de la història, connecta moments diferents i trasllada l'acció al passat.
Publicitat: és una activitat comunicativa que es dedica a aconseguir uns objectius dins de la comercialització. La publicitat és una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns.
Comercialització: procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte que es comercialitza..
Màrqueting: Conjunt de Tècniques destinades a planificar un procés de comercialització, per tal de millorar la distribució i la venda de productes i de serveis.
Estratègia: Dirigida a generar productes i serveis que satisfacin les necessitats dels clients, amb més efectivitat que la competència, a fi de generar en el client lleialtat cap a una empresa o una marca.
Mercat: Mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demnada.
Producte: Qualsevol objecte que pot ser ofert a un mercat que pugui satisfer un desig o una necessitat d'algú. .
Comunicador: Persona que té una gran capacitat per a transmetre missatges, amb capacitat d'influència i de convicció.
Director creatiu: és aquella persona que necessita donar forma al cervell creatiu de l'agència sencera i construir en ella una consciència creativa. La seva influència s'expandeix molt més allà del departament creatiu.
Imatge de marca: és la percepció de la identitat de la marca de la ment dels consumidors i es pot definir com: "El conjunt de representacions mentals, tant cognitives com afectives, que una persona o un grup de persones tenen davant d'una marca o empresa.
Estereotips: Imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural, d'opinions i prejudicis sobre determinades persones.
Briefing: és un document en el que l’anunciant inclou la informació que vol transmetre a l’agència de publicitat. Aquesta informació és vital per realitzar una campanya efectiva.
Contrabriefing: és la correció del Briefing posada en un document nou elaborat per l'agència. L'agència ha d'examinar, valorar, ampliar i aclarar els conceptes posats en el Briefing i si es detecta alguna laguna (falta d'informació), l'agència ha de redactar un Contrabriefing especificant que falta información i aconsellant unes pautes al client perquè pugui recaudar més.
Consum: Fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses. També podem dir que és l'etapa final del procés econòmic, especialment del productiu.
Consumidor: és la persona o empresa que adquireix un producte o servei d'un altre, pagant el preu establert.
Client: Persona o empresa receptora d'un bé, servei, producte o idea, a canvi de diners o un altre article de valor.
Públic objectiu: el concepte fa referència a un consumidor representatiu ideal al qual es dirigeix una campanya o al comprador al que s'aspira a seduïr amb un producte o servei.
Target/ objectiu: és el destinatari al qual pretén arribar un servei o un producte i les seves corresponents campanyes de difusió.
Segmentació: és analitzar i identificar els perfils de grups de consumidors que poden necessitar diferents productes o diferents estratègies de màrqueting.
Spot publicitari: Suport visual, auditiu o audiovisual de breu duració que transmet un missatge, generalment centrat en una idea o en un fet concrets, amb finalitats publicitàries.
Trucs publicitaris: Esdeveniments plantejats i dissenyats per atraure l'atenció dels mitjans de comunicació cap als organitzadors o cap a la seva causa.
Consumidor potencial: persona que accedeix a un determinat producte o servei després de concretar un pagament.
Marca: és una identificació comercial primordial i / o el conjunt de diversos identificadors amb els quals es relaciona i ofereix un producte o servei en el mercat.
Planner: Professional que identifica quins són els mitjans i soports més adequats per a cada marca. Normalment treballen en agències o centrals de mitjans.
Graella de programació: Pla detallat de la programació d'una emissora de ràdio o de televisió, previst per a un període determinat, amb la indicació dels horaris d'emissió.
Imatge de marca: Conjunt de representacions mentals, tant cognitives com afectives, que una persona o un grup de persones té davant una marca o una empresa.
Marca comercial: el conjunt de característiques (incloent el nom, disseny, símbol) que identifica un bé o servei del venedor com a particular. És tot signe, i ha de tenir un caràcter distintiu per distingir els productes o serveis d'una empresa de les altres empreses. Inclou paraules, noms de persona, lletres, números, elements figuratius i combinacions de colors.
Publicitat emocional: és un tipus de publicitat que es dirigeix directament als sentiments de l'audiènciai i conmou a la gent. En molts casos aconsegueix que la gent adquireixi aquest producte per poder repetir l'experiència plaent que van sentir al veure l'anunci.
Personatges famosos: Persones amb fama i molt conegudes que solen aparèixer al mitjans de comunicació i a les xares socials i que sovint la publicitat utilitza per vendre els seus productes o fer els seus anuncis.
Crear necessitats: La publicitat crea al receptor la necessitat de tenir el producte que es ven.
Metàfores: Identificació de dos termes, un de real i un que apareix a l'anunci.
Gingle: és una peça musical de poca duració que acompanya anuncis publicitaris. Business Dictionary, ho defineix com una cançó que enganxa i s'utilitza en comercials de televisió. El seu objectiu és crear un clima a dins de l'anunci que influeix en la decisió de la compra.
Logotip: Signe gràfic, distintiu o emblema utilitzat per entitats comercials, organitzacions o individus amb l'objectiu de facilitar o promoure el reconeixement públic instantani d'un producte, servei o epresa.
Slogan: és la frase que acompanya a una marca i que intenta traslladar al client el valor del producte, el benefici que ofereix. En alguns casos és purament descriptiu i en altres intenta despertar una sensació. Idealment un slogan ha de ser curt, no més de set paraules, i ha de parlar més dels beneficis del producte pel consumidor que les seves característiques.
Valor afegit: Valor econòmic addicional que adquireixen els béns i serveis al ser transformats durant el procés productiu. És a dir, el valor econòmic que un determinat procés productiu afegeix al que suposen les matèries primes utilitzades en la seva producció.
Veu en off: Recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audiovisual, sense que aparegui a la pantalla.
Advergaming: . És una idea nova de màrketing i comunicació i es basa en la pràctica d'utilitzar videojocs per fer publicitat d'una marca, producte, organitazció o idea.
Rànking: Relació entre un conjunt d'elements que, per a un o varis criteris, el primer d'ells presenta un valor superior al segon, aquest a la mateixa vegada és major que el tercer i així successivament, permetent que dos o més elements diferents puguin tenir la mateixa posició.
Mitjans de comunicació: Sistemes de transmissió d'algun tipus d'informació. Sovint s'associa als mitjans de comunicació de massa quan es dirigeix a un públic ampli, com el de la premsa, la fotografia, els anuncis, el cinema o les emissions en directe.
Imatges hipnagògigues: Una al·lucinació Hipnagógica és una al·lucinació auditiva, visual i/o tàctil que es produeix poc abans de l'inici del son. La paraula hipnagógica (o hipnagógico) expressa una situació de trànsit entre vigília i el somni, originalment encunyada en forma adjectival com "hypnagogique " per Alfred Maury.
Música experimental: és un tipus de música en la qual s'amplien les nocions existents de la música. Es parteix d'idees i formes que encara estan en fase de desenvolupament en l'àmbit musical i experimenta amb el fi de trobar nous estímuls com preparar instruments, agregant altres objectes en certes parts d'un instrument per produir diferents timbres o efectes; superposició de gran quantitat de notes; creació de nous instruments, modificar instruments tradicionals, o utilitzar objectes de la vida quotidiana com a nous instruments; formes de tocar no-convencionals, com el glissando, frullato, col legno, etc., que aconsegueix produir altres timbres i sons de l'instrument sense modificar l'instrument ni agregar-li objectes que reorganitzin els conceptes artístics.
Packeging: pot ser el paper que envolta el producte o la caixa en la que s'emmagatzema. L'objectiu és que el packaging protegeixi el producte en qüestió durant el seu trasllat als centres de venta, la seva permanència en un dipòsit o en un local i la seva manipulació.
Informalisme: Tendència artística, desenvolupada després de la Segona Guerra Mundial, que es basa en el valor expressiu de la matèria pictòrica.
Expressionisme abstracte: Corrent artístic que expressa la reacció contra l’art abstracte geomètric. Va ser creat a la postguerra, 1945. Defensava l’expressió per damunt de l’estètica. Artistes com J.Fautrier, W.S.Wols, J.Pollock, A.Gorky van ser els creadors d’una abstracció lírica, enfront de l’art figuratiu tradicional.
Art informel/ art autre: Art que s'utilitza per definir tot el tipus d'art abstracte que va aparèixer durant la dècada dels anys 40, on la tècnica utilitzada era impovisada.
Pintura matèrica: Corrent pictòric dins de l'informalisme i les composicions del qual són realitzades amb l'ús de matèries diverses a les tradicionals; incloent quadres de sorra, aserrín, vidre, guix, etc. Una altra característica és que està determinada per les accions de destrucció de l'obra a través de corts, perforacions o esquinçaments.
Grattage: Tècnica en la qual es frota la primera capa d'una pintura per permetre veure la capa de sota i crear així un dibuix.
Collage (1912): Tècnica pictòrica que consisteix en col·locar papers i objectes plans sobre un suport per crear formes o dibuixos.
Frottage (1925): Tècnica pictòrica en la qual es grata el paper o suport contra alguna superfície rugosa per tal de que aquest relleu quedi gravat al paper.
Assamblage: Va ser creat per Jean Dubuffet al 1953 i es va difondre internacionalment des de l'exposició “The art of assemblage”. Consisteix a unir diferents materials i objectes de manera que s'aconsegueixi un efecte tridimensional.
Art brut: Literalment del francès i traduït ocasionalment al català com a art marginal, l’art brut és un terme que fa referència a totes aquelles obres fetes per persones sense gaire cultura artística o que no han estudiat art. Aquest concepte va ser encunyat pel pintor Jean Dubuffet al 1945 arrel de veure diverses obres de malalts mentals.
Tachisme: Moviment pictòric creat a França el 1950, consistent en l’aplicació per part de l’artista de taques de color sobre la tela d’una manera completament espontània i dinàmica, com si es tractés de materialitzar el ritual mateix del procés pictòric.
Objectivitat: Consisteix a percebre la realitat tal com és, com ens mostren els sentits. En el món artístic és podria parlar del Realisme i Hiperrealisme com tècniques subjectives.
Subjectivitat: Propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.
Action painting: Nascut als anys 60, gènere pictòric lligat a l'expressionisme abstracte al qual es dona més rellevància a l'acció de pintar que no pas a l'obra final. Un dels màxims exponents d'aquest gènere és Jackson Pollock.
Dripping: Provinent de la paraula anglesa drip (gota), tècnica pictòrica que consisteix en el goteig de la pròpia pintura, ja sigui per la pròpia gravetat o perquè es deixava gotejar la pintura directament del tub. És típica dels moviments artístics informals de l'Europa de la segona meitat del segle XX.
Colorfields: Estil de pintura nascut als anys 40 i 50 a Nova Yorkc, consisteix en pintar grans extensions del llenç d'un sol color i de manera uniforme, dissimulant el màxim possible la pinzellada. Volien donar protagonisme al color, tractant-lo com un subjecte en si mateix, no com un simple ornament. Va molt lligat a l'expressionisme abstracte.
Automatisme: Procediment artístic que feien servir els surrealistes que consistia en començar a pintar sense reflexionar el que s'està fent.
Gestual: Art que es crea mitjançant línies que creen moviment i donen expressió al dibuix. Normalment són cossos en postures en moviment.
Espacialisme: Tendència de l'art contemporani consistent en la creació d'un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits, i el contrast de colors, llum i ombra.