Immigració i habitatge

 OBRA DE TEATRE SOBRE IMMIGRACIÓ I HABITATGE

 

Fabiana: Blanca

Nadia: Joana

Abril: Julieta 

Fatine: Blanca

Bessones: Julieta i Blanca

Said: Julieta

Entrenadora: Julieta

Mare Fabiana: Joana

Agent immobiliària: Joana

Banc: Blanca

 

Escena 1

La Fabiana està asseguda a la taula dibuixant, l'Abril està al llit jugant amb la consola. Després d'una estona la Fabiana deixa de dibuixar i comença a menjar-se un crostó de pa. La Nadia comença a parar taula.

• Nadia: A sopar! (en àrab mentre para taula) A sopar...! Començo!

• Abril: Ja vaig!

L'Abril va cap a la taula.

• Abril: Joder, un altre cop verdura i peix?

Totes seuen a taula i sopen.

• Nadia: El meu nom és Nadia i tinc dotze anys. Visc a Larraix, al Marroc (se'n va d'escena).

• Abril: Em dic Abril i tinc dotze anys. Sóc de Barcelona (se'n va d'escena). 

• Fabiana: Me llamo Fabiana y vivo en Caracas, Venezuela. Cumplo los trece en un mes.

 

Escena 2

L'Abril i la Nadia desparen la taula mentre la Fabiana parla. Treuen la taula i les cadires. Porten la maleta de la Fabiana i la màrfega.

• Fabiana: La situación en Venezuela era muy precaria. Con lo que ganaban mis papás no teníamos ni para comer. Decidimos vender todo lo que teníamos: el carro, la ropa, los muebles, etc. Compramos billetes de avión para ir a España. Tras unos días en un hostal ya no nos quedaba plata. Pero po suerte, una amiga íntima de mi madre, Katrina, nos acogió en su casa hasta que tuvimos un sitio donde vivir. 

Fabiana agafa la maleta i la màrfega i va avançant mentre parla fins arribar al davant, deixa la maleta a terra i s’estira a la màrfega. 

 

Escena 3

Sona el so repetitiu d'un rellotge durant tota l'escena: tic-tac, tic-tac, tic-tac...

 Entra l'Abril amb un regal d'aniversari i l'obre des del seu llit. Són unes sabates de taló, se les posa.

 

Escena 4

• Nadia: Després de prometre’m que es casaria amb mi, en Said va marxar a Espanya amb la seva nova nòvia. En aquell moment m’havien trencat el cor. Què tenia Espanya que fos millor que el que ell i jo teníem aquí? 

Impacte dels pares, s’aixequen.

• Pares N: No tens ni idea del que estàs dient! No tens prou diners! Vas sola? (Nadia avança cap als pares, i ells l'agafen no deixant-la marxar). El pitjor de tot és que ets una dona! Ara que tenies una feina estable a la guarderia. No era tot el que volies? Nadia som els teus pares! (Nadia es desfà dels seus pares). Si te’n vas, no et tornarem a parlar mai més! (pares queden congelats). 

• Nadia: Em pensava que me n'anava al paradís. 

​

Escena 5

• Fabiana: Estuvimos viviendo en casa de Katrina durante tres meses. Nos conocíamos de toda la vida pero no estábamos a gusto en esa casa, nos sentíamos extraños, no era nuestro hogar. Mi madre entró en una depresión y mi padre tiraba de todos. Decidimos alquilar un piso, Katrina fue el aval que necesitábamos para conseguirlo. Gracias a ella, algunos conocidos nos proporcionaron los muebles básicos para poder vivir allí. Pero lo cierto es que vivíamos en un infierno, teníamos vecinos okupas, la policía rondaba por la zona habitualmente, la escalera olía muy mal, nos cortaban el agua y la luz constantemente y nos tiraban la basura en la puerta de casa. 

 

Mentrestant l'Abril i la Nadia fan el mur i treuen el llit  de l'Abril. 

 

Escena 6

Comença a sonarla cançó "I follow rivers" de Lykke Li. Estan les tres a l’escenari.

L'Abril es pinta els llavis, porta els talons posats. Comença a ballar i a beure alcohol. Finalment cau a terra. 

 

A la vegada la Nadia creua el mur de Ceuta. Va escalant el mur i quan és a dalt dubta, però salta i finalment cau a terra.

 

Mentrestant, la Fabiana escolta una discussió familiar, es comença a estressar per la música, comença a buscar les pastilles, se les pren asseguda a un dels cubs i finalment cau a terra.

Les tres cauen a la vegada. 

 

Escena 7

• Nadia: Vaig aconseguir saltar el mur i em pensava que no em podria aixecar. A Ceuta vaig passar tres setmanes en un garatge. No podia comunicar-me amb la família. Estava ferida i bruta de no dutxar-me. No ens donaven menjar, només aigua. La gent va començar a tornar als seus pobles perquè no ens deien quin dia seguiríem amb el viatge. 

Mentres la Nadia parla converteix el mur de Ceuta en una pastera. Comencen a projectar-se imatges i música de fons (cants àrabs) i el so del mar. La Nadia està al mig de l’escenari, a la patera. Les altres dues segueixen estirades a terra, sembla que estiguin mortes.

 

• Nadia: El viatge va durar cinc hores. Mai els hi vaig dir als meus pares que anava en pastera.

 

Escena 8

Soroll de cotxe i focus directe. Nadia es tapa de la llum. Les altres dues s’aixequen i se’n van.

• Nadia: Si us plau! Deixa’m pujar! No, no tinc diners! Si us plau, no em deixis aquí!

Diu una frase en àrab d'alleujament, s’estira a un banc i es posa a dormir.

 

Escena 9

L'Abril canta mentre torna de festa i veu la Nadia dormint en un banc. S'hi apropa, s'aparta de la mala olor que fa, la mira despectivament i canvia de vorera. Nadia s’aixeca.

• Nadia: Vaig passar la nit sola al carrer. Vaig tenir molta por. Estava morta de cansament i de gana i no vaig poder dormir en tota la nit.

 

Les tres actrius fan del banc una taula amb tamborets, tot a so d'un tic-tac, tic-tac, tic-tac...

​

Escena 10

L'entrenadora i la mare de la Fabiana preparen una taula per seure-hi les tres. Després entra la Fabiana. 

• Fabiana: Lo estaba pasando realmente mal. Las condiciones en casa eran insoportables hasta que un día no pude más y decidí acabar con todo, pero por suerte todo quedó en un susto. 

• Mare F: Fabiana!

• Fabiana: Siempre me gustó mucho la gimnasia.

Fabiana s’asseu amb les altres.

• Entrenadora: Como ya sabes tu hija tiene un talento fuera de lo común. Podría llegar muy lejos si empezara a competir. Es la persona con más potencial del club y nos gustaría que representara a la Selección Española de Gimnasia.

• Mare F: Sí, nos encantaría pero el problema es que no tenemos papeles.

• Entrenadora: Fabiana ya me ha comentado la situación y he podido hablar con el alcalde para que hiciera un poco de presión en la Subdelegación del Gobierno para que podáis conseguir los papeles. Porque como es menor de edad no puede estar regularizada sin los padres.

• Mare F: ¿Y su hermana también podría conseguirlos?

• Entrenadora: Sí, se hará la reagrupación familiar o algo así.

Torna a sonar el tic-tac, tic-tac, tic-tac... Marxen la Fabiana i l'entrenadora. La Nadia es posa el mocador.

 

Escena 11

La Nadia surt per l’altra banda del biombo i truca a la porta (ding-dong). Obren la porta.

• Fatine: Qui ets?

• N: Sóc la Nadia.

• Fatine: Ostres! No t’havia reconegut!

La Fatine abraça la Nadia, després separa els braços, però la Nadia continua abraçant-la. La Fatine es desfà de la Nadia i se'n va d'escena. 

• N: (mirant a públic) Allà hi vivia la Fatine, una coneguda del meu poble. En aquella casa només vaig poder dormir una nit. 

 

Ding-dong

Obren la porta les dues bessones.

• Bessones: Hola!

• N: (a públic) Elles eren les bessones, em maltractaven; em pegaven i em feien netejar tota la casa amenaçant-me de portar-me a la policia quan no tenia papers. 

• Bessones: Nadia, saps que si no neteges tota la casa haurem de trucar a la policia, oi? Potser hauràs de tornar al teu país...

• N: No em deixaven ni baixar al parc per por que vingués la policia i em fessin tornar al Marroc.

• Bessones: M’has fet el llit? Aquests vidres estan una mica bruts o m’ho sembla a mi?

Marxen les bessones rient cap al biombo.

• N: No em deixaven parlar amb ningú. Em van fer fora de casa, vaig tornar a dormir al carrer i en un hostal per persones sense sostre. 

 

Ding-Dong

• N: L’única opció que tenia era anar a casa d’un noi que m’havia donat el seu número de telèfon en un bateig.

• Imad: Nadia, que hi fas tu aquí? (entra d'esquenes encaputxat i diu la frase). 

• N: Mai en vaig estar enamorada de l’Imad. Em convenia tenir una estabilitat i només casant-me amb ell aconseguiria algun dia tenir papers.

L’Imad l’agafa del canell i l’estira cap al biombo. 

• N: Em va maltractar durant set anys (ho diu mentre l'Imad l'agafa). 

L'Imad li fa un gest amb la mà, dient-li si ve o no.

 

Escena 12

Sona la cançó "Stolen Dance". Surten la Fabiana i l’Abril del biombo i es col·loquen al seu lloc.

La Fabiana fa estiraments de gimnàstica a la màrfega. 

L’Abril escriu en un paper, porta una americana. 

La Nadia darrere del biombo, es treu el mocador. Surt a escena, s’asseu a la taula mirant al públic amb un telèfon. 

 

Escena 13

Estan les tres a escena separades. L'abril està fent estiraments. Li sona el mòbil i contesta.

• Fabiana: Sí, ¿digame? 

• Agent immobiliària: Hola, bon dia. Immobiliària CasaTeva. Tenim una trucada perduda d'aquest telèfon. Digui’m, en què la puc ajudar?

• Fabiana: Hola buenos días. Llamaba porque estoy buscando piso y en su portal de internet encontré uno que está bacano. Osea que me gustó muchísimo. Está en la Calle de Colón. 

• Agent immobiliària: Ho sento, tenim l’agenda molt plena. No crec que puguem trobar cap moment per ensenyar-te el pis.

• Fabiana: Ah, pero no se preocupe. Si a mi me va bien a cualquier hora. Usted dígame y yo me adapto. Me gusta muchísimo de verdad. 

• Agent immobiliària: És que de fet, si no recordo malament, ja tenim una família interessada en el pis.

Penja el telèfon l'agent. l'Abril truca amb el seu telèfon.

• Fabiana: Pero....¿Hola? (Fabiana agafa la màrfega i surt d'escena enfadada). 

• Agent immobiliària: Hola, bon dia. Immobiliària CasaTeva. Digui’m, en què la puc ajudar?

• Abril: Hola, bon dia! Estic buscant un pis, a prop de l’estació de tren, que estigui bé de preu i que no sigui massa gran.  Se't acut alguna cosa?

• Agent immobiliària: Oi tant! Se m'acut un pis ideal. Al mateix carrer Colon. 

• Abril: De veritat? Ostres que bé!

• Agent immobiliària: Sí, quan vulguis pots venir-lo a veure!

Pengen el telèfon.

 

Escena 14

Notícia de ràdio parlant de la crisi. Mentrestant l'Abril li dona l’americana i els papers a la Fabiana. La Nadia se’n va a darrera del biombo. 

 

Escena 15

La bancària està asseguda a la taula amb els papers. Arriba l'Abril.

• Banc: Hola bon dia. En què la puc ajudar?

• Abril: Miri, li volia comentar que no puc continuar pagant la hipoteca. Ens suposa el 70% dels nostres ingressos i sen’s fa impossible. Voldria saber quines opcions tinc, si deixar el pis, vendre’l, o no ho sé.

• Banc: D’acord, ara mirem quines opcions hi ha.

• Abril: (mirant al públic). La meva parella i jo vam decidir comprar un pis l’any 2007. Teníem un altre pis i vam posar-lo a lloguer. En aquell moment tot ens anava bé, teníem una bona feina i un bon sou. Però el banc ens va enganyar. En un principi vam pactar donar el nostre pis en garantia, i per tant, si algun dia no podíem pagar el nou pis, ens traurien els dos. Però això no va ser exactament així, ja que realment ens van fer dues hipoteques, una petita pel pis que ja era nostre i una altra pel nou pis. 

• Banc: Bé, teniu una gran opció. En diuen la Llei de Bones Pràctiques. 

• Abril: I en què consisteix?

• Banc: Doncs mira, consisteix en què ara mateix durant cinc anys pagueu només l’interès, és a dir, que si fins ara pagàveu uns 1800€ d’hipoteca al mes, ara només en pagareu uns 250. És una meravella, oi? I bé, l’únic petit inconvenient és que a canvi us ampliaríem la hipoteca deu anyets, per tant si en un principi acabàveu de pagar-la l’any 2037, ara acabareu el 2047. Però això us dóna uns anys d’alleujament i tranquil·litat. Per tant, és la solució perfecte als vostres problemes. Oi? Oi?

 

Escena 16

De nou sona el so del rellotge: tic-tac, tic-tac, tic-tac... La Fabiana està a la part esquerra de l’escenari i l’Abril a la dreta mirant endavant. La Nadia porta la maleta de l’Abril i la deixa damunt la taula. El tic-tac s'atura.

• Nadia: Finalment vaig aconseguir separar-me de l'Imad (deixa l'anell a la taula). També vaig aconseguir els papers. Sóc una persona tossuda i he patit molt. Així que ja em tocava una mica de tranquil·litat després de tot el que he viscut. 

• Fabiana: Varias lesiones me impidieron continuar con la gimnasia y competir. Pasé por una mala racha pero en el momento en el que dejamos aquel piso horrible, todo empezó a ir mejor. Hoy en día toda mi familia tiene trabajo y yo también. Tuvimos mucha suerte de tener a alguien que nos ayudó en todo lo posible. Si no hubiera sido por la amiga de mi madre que nos acogió, no sé cómo habríamos salido de esta. 

Quan una parla, les altres dues la miren.

 

Escena 17 

L’Abril està amb una maleta a l’aeroport i parla per telèfon amb les seves filles.

• Abril: Sí nenes, no us preocupeu, jo estaré bé i aviat tornaré a casa. (pausa) No feu enfadar el pare, eh, feu-li cas. Au, boniques, que l’avió surt ja i no esperen a ningú eh (pausa) Una abraçada molt forta, us estimo (pausa). Adéu. (a públic) Vaig haver de marxar a Suïssa. Amb els sous espanyols era impossible pagar la hipoteca. Vaig haver de deixar la meva família, ho vaig fer per ells. Per tenir un futur millor. (Fosc). 

 

 

Material que necessitem:

• Tovalles

• Cubs

• Maleta Fabiana

• Motxilla Nadia

• 1 llit 

• Màrfega

• Coixí

• Pastilles

• Americana

• Mocador Nadia

• Maleta normal

• Telèfon antic

• Paper i colors

• Crostó de pa

• Plats i coberts

• Papers i boli

• Caixa de sabates

• Pintallavis