Immigració i habitatge

​

• Hipoteca: Dret real immobiliari de garantia, que faculta el creditor hipotecari per a sol·licitar l'alienació en subhasta judicial o notarial dels béns hipotecats, en el cas d'incompliment de l'obligació garantida.

 

• PAH: Plataforma d’Afectats per la hipoteca és un moviment social pel dret a l’habitatge digne que va sorgir el febrer de 2009 a Barcelona i a la resta d’Espanya. Està englobada en el marc de la crisi immobiliària espanyola de 2008 que va desencadenar la bombolla econòmica i les posteriors protestes d’Espanya al 2011-2012 que són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Forma part del Moviment del 15-M, sorgit posteriorment.

Agrupa persones amb dificultats per pagar la hipoteca i persones solidàries amb aquesta problemàtica. Es defineix com «un grup de persones apartidista que davant la constatació que el marc legal actual està dissenyat per garantir que els bancs cobrin els deutes, mentre que deixa desprotegides a les persones hipotecades que per motius com l'atur o la pujada de les quotes no poden fer front a les lletres». Es reuneixen fent una assemblea per exposar els diferents casos dels afectats, oferir assessorament i ajuda mútua per trobar suports tant pràctics com emocionals.

 

• Crisis inmobiliària espanyola 2008: Fa referència al conjunt d’indicadors econòmics (caiguda brutal del preu de l’habitatge a España, escassetat de crèdits, etc) que van evidenciar el deteriorament d’expectatives immobiliàries i de la indústria de la construcció a Espanya en el context de la crisi econòmica mundial. Aquests indicadors serien el descens d’habitatges venuts, la caiguda del preu de l’habitatge i l’augment d’empreses promotores i constructores declarades en fallida o amb dificultats financeres. 

 

• Bombolla econòmica: També anomenada bombolla especulativa, bombolla de mercat o bombolla financera) és un fenòmen que es produeix als mercats, degut a l’especulació, que es caracteritza per una pujada anormal, incontrolada i prolongada del preu d’un producte, de manera que el preu s’allunya cada cop més del valor real del producte. Aquest procés especulatiu porta a nous compradors a comprar a un preu més elevat en el futur, això provoca un espiral de pujada contínua.

 

• Moviment 15-M: És un moviment ciutadà format arran de la manifestació del 15 de maig de 2011, on després que 40 persones decidissin acampar a la Puerta del Sol es van produir una sèrie de protestes pacífiques a Espanya amb la intenció de promoure una democràcia més participativa allunyada del bipartidisme PSOE-PP i del domini de bancs i corporacions, així com una autèntica divisió de poders i altres mesures amb la intenció de millorar el sistema democràtic. 

​

• Desnonament: Significació feta per un amo a un llogater que, a l'expiració d'un termini fixat, ha de deixar la casa, l'habitació, etc., que li tenia llogada. O bé: Procediment judicial interposat contra l’ocupant d’un immoble o d’una finca rústica o urbana perquè deixi lliure a disposició del propietari l’espai ocupat.

 

• Immigració: és l’entrada a un país o regió de persones que van néixer o són procedents d’un altre Estat o regió. És una de les dues opcions de migració, que fa referència als moviments de persones d’un lloc a un altre que comporten un canvi de residència tant temporal com definitiu. 

​

• Emigració: és  l'acció de marxar del teu lloc d'orígen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional). Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal. Per tant l'emigració comporta una posterior immigració al país o lloc d’arribada.

​

• Indigència: és un estat de pobresa absoluta en el qual l'individu és incapaç d'obtenir els mitjans mínims per procurar-se aliments diaris. La indigència perllongada acaba provocant el fenomen del sensesostre, pel qual la persona perd casa seva per no poder mantenir-ne les despeses. 

 

• Sensesostre: Les persones sensesostre són aquelles que viuen al carrer en una situació d'exclusió social per motius de pobresa. No inclou el nomadisme, l'okupació o accions voluntàries. Sovint parlem de persones sensellar que no disposen de les mínimes condicions d'habitatge que permeten viure amb dignitat.  FEANTSA (Federació Europea d'Organitzacions Nacionals) defineix el concepte sensesostre de la següent manera: persones que no poden accedir o conservar un habitatge adequat, adaptat a la seva situació personal, permanent i que proporcioni un marc estable de convivència, ja sigui per raons econòmiques, altres barreres socials, o bé perquè presenten dificultats personals per portar una vida autònoma. 

 

Es calcula que aquest problema afecta uns 100 milions de persones, especialment a països subdesenvolupats, 30.000 de les persones són d’Espanya.

 

• Sense-papers: Estranger que no té la documentació necessària per residir o treballar en un país. Això comporta no poder treballar amb contracte, i per tant no cotitzar. Actualment a Espanya, una persona sense-papers no té dret al subsidi de jubilació, al subsidi d’atur ni a la Targeta sanitària, però sí als drets sanitaris. Els requisits per demanar la Targeta sanitària si ets estranger a Espanya són:

​

1. Tenir almenys divuit anys en el moment de la sol·licitud.  

2. No estar rebent cap altre benefici ni estar assegurat per altres vies. 

3. Demostrar que ja es porta cert temps empadronat al nostre país (segons la comunitat autònoma, aquest període pot variar una mica). 

4. No arribar als 100.000 euros de renta. 

 

• Ocupació: moviment social que es caracteritza per recuperar espais buits i abandonats amb l'objectiu de convertir-los en habitatges o bé en centre autogestionats. Ocupació com a recerca d'un habitatge / ocupació com a mètode d'autogestió.

 

• Habitatge social: és una ajuda que l'Estat lliura a les persones que no poden accedir a un habitatge digne pels seus propis mitjans. L’Estat s’involucra per donar el dret de l’habitatge que tenen tots els éssers humans. L’Estat construeix barris d’habitatges socials pels habitants sense recursos per millorar la seva qualitat de vida, llogant les propietats a un preu molt baix.
  Les institucions han hagut de reaccionar per poder oferir habitatges socials  a les nombroses famílies que s’han quedat sense feina i han perdut les seves llars en els últims anys, degut a la crisi econòmica. Per poder aconseguir un d’aquests habitatges s’ha de presentar una sol·licitud i exposar els criteris que es compleixen respecte als requisits establerts.Tenen preferència les famílies que s’han quedat al carrer, que van ser desnonades, les que es troben en perill d’exclusió social...
  Algunes entitats bancàries han dut a terme la creació de crèdits d’habitatge  social per ajudar a aquells qui tenen una economia limitada a comprar-se un habitatge. La construcció i l'administració d'habitatges socials també suposa una correcció a un funcionament deficient del mercat immobiliari, que deixa a moltes persones fora.

 

• Dret a l’habitatge: és el dret econòmic, social i cultural a un habitatge adequat.

Està reconegut en moltes constitucions nacionals, en la Declaració Universal dels Drets Humans i en el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals.

 

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix el dret a l'habitatge com a part del dret a un nivell de vida adequat.

​

Article 25

1. "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat".

​

 

• Menjadors socials: són espais que proporcionen serveis de forma temporal, ofereixen àpats elaborats a persones i famílies amb falta de recursos i que necessiten ajuda per viure. És un dels recursos d’alimentació d’urgència amb major antiguitat d’Europa. l’objectiu principal dels menjadors socials és assegurar una alimentació bàsica i al mateix temps oferir un espai que afavoreix les relacions socials. A la vegada es dóna l'oportunitat de rebre els aliments per recollida de càtering o a domicili si la situació ho requereix. Els menjadors socials reben ajudes per proporcionar aquest servei a partir d'organitzacions com la Creu Roja, Càritas o la Federació Espanyola de Banc d'Aliments, que en determinades temporades de l'any preparen campanyes per a recollir aliments i repartir-los entre els menjadors socials de tot el país

​

• Mobbing: Pressió indeguda perquè les persones deixin els seus habitatges. Acció destinada a dificultar, i de vegades fer impossible, el dret a l’habitatge que la llei garanteix a qui té signat el perceptiu contracte de lloguer. 

​

• Gentrificació: Es refereix a processos d’expulsió de la població dels centres històrics per ocupar aquest espais per a pisos turístics o per a habitatges per classes socials enriquides.

​

• Codi de Bones pràctiques: Es tracta d’unes mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos. Aquestes mesures s’apliquen a famílies o individus que són deutors d’un crèdit o préstec amb hipoteca sobre el seu habitatge habitual (deutor hipotecari) i que es troben en una situació d’exclusió i així ho acrediten. Aquestes mesures també s’apliquen als fiadors i abalistes hipotecaris del deutor principal respecte de l’habitatge habitual i amb les mateixes condicions que les establertes per al deutor hipotecari. 

​

• IPREM: L’Indicador Públic de Renta d’Efectes Públics és un índex utilitzat a Espanya com a referència per a la l’accés d’ajudes, subvencions o el subsidi d’atur. Va néixer al 2004 per substituir el Salari Mínim Interprofessional com a referència d’aquestes ajudes.  

​

• Aval: És un contracte en el qual existeix un compromís solidari de realitzar el pagament d’una obligació a favor d’una persona que serà la beneficiària i que rebrà un bé o un altre recurs. En un contracte d’aval la persona que es compromet és l’avalista i la que solicita el prèstec és l’avalat (deutor). La funció fundamental d presentar un aval és una garantia per a que el deutor pugui adquirir la obligació, ja que, si el deutor principal no paga el crédit, es pot exigir la satisfacció del deute a l’avalista. Amb això es busca demostrar la garantia de poder pagar el prèstec en els períodes establerts. Un aval pot donar validesa a una persona per aconseguir el crédit d’una forma més fàcil. És a dir, un aval és un contracte de garantia que serveix perquè el banc s’asseguri de que si concedeix un crédit/prèstec/hipoteca a algú, en cas de que aquest no pugui pagar el deute en un futur, hi hagi una altra persona que cobreixi el deute.  

​

• Reagrupació familiar: És una autorització de residència temporal que es podrà concedir als familiars dels estrangers residents a Espanya, en virtut del dret a la reagrupació familiar. La persona estrangera que ho faci no pot estar il·legalment a Espanya, és a dir, ha de tenir el permís de residència (papers) i a partir d’aquí a través d’uns tràmits, documentació i alguns requisits pot demanar la reagrupació familiar i automàticament la família de la persona estrangera obté el permís de residència.