Immigració i habitatge

Nadia: és una noia marroquina que emigra sola cap a Catalunya per desamor. Desobeint a la seva família, que li suplica que no ho faci, creua el mur de Ceuta, s'embarca en una pastera i finalment arriba aquí. L'únic contacte del que disposa, només la pot acollir durant una nit. I així comença la esgarrifant tragèdia per aconseguir un sostre. Després de set anys, es divorcia del home amb qui es va casar per interès i qui tant va maltractar-la i abusar-ne. Ha aconseguit papers i per fi, gaudeix d'una vida tranquil·la.

Ella mateixa es descriu com una persona tossuda, cosa que el seu relat prova. És forta i no es rendeix. Personalment, tinc la sort de conèixer-la des de petita. Sé que és riallera, cuida i estima la gent del seu voltant. També és treballadora, té caràcter i és molt feta a la seva. A l'obra de teatre intento encarnar-la mostrant l'energia vital que l'embolcalla, aquest caure i sempre aixecar-se que tant la defineix.

Parlo amb ella per fixar-me en el seu tarannà. Perquè em mostri amb més profunditat la seva infantesa, el seu país... Intentant així, poder alçar una Nadia al escenari que em recordi a la que ens explicava, asseguda a la taula del bar de la Roca Umbert, tota la seva història.

​

Fabiana: és una noia veneçolana que emigra amb els seus pares i la seva germana a Barcelona. Marxa de Veneçuela perquè es troba en una situació de pobresa greu i quan arriba aquí té la sort de ser acollida per una amiga de la seva mare. Pateix molt ja que la seva mare entra en depressió i el pis en el que viuen posteriorment no està en molt bones condicions. És un personatge que en un moment donat de la seva vida no veu una altra opció que suïcidar-se. Té un talent increïble amb la gimnàstica artística, és la seva passió i la manera amb la qual fuig dels problemes a casa. Al cap d'uns anys pateix lessions que no li deixen continuar amb les competicions, però li permet treballar com a professora de gimnàstica artística. La seva personalitat és graciosa, alegre, simpàtica, amable, ajuda molt a la gent i sovint canta ja que li agrada molt. També acostuma a fer un gest amb els braços ficant-los al davant i al darrere. Per treballar l'accent del personatge he buscat vídeos per youtube de com és l'accent veneçolà, o quines paraules o expressions utilitzen. També he vist sèries veneçolanes. El treball de personatge és un treball complexe que varia amb l'assaig. Encara queden dues setmanes d'assaig en les quals acabaré de definir el personatge de la Fabiana.  

​

Abril: és una noia catalana que viu a Barcelona capital. És nascuda a Catalunya, l'unic personatge que no és de fora i no ha hagut de immigrar per cap motiu, de moment. És de classe benestant, té una família normal i ben estructurada, no li falta res. Té una vida sense gaires complicacions, reflecteix la vida de la majoria de nosaltres. Aparentment no sembla que hagi de tenir problemes amb l'habitatge però al final de l'obra hi ha un gir inesperat que fa que hagi d'emmigrar en contra de la seva voluntat. La seva personalitat és amable, alegre, divertida, confiada i treballadora. 

​

Hem decidit que els tres personatges aniran vestits iguals: texans llargs, samarreta de màniga curta negra i sabates blanques. No volem donar informació amb el vestuari, volem ser neutres, ja que fem més d'un personatge cadascuna i no volem que l'espectador es fagi un embolic amb molts canvis de vestuari. La única que porta una peça de roba que la caracteritza és la Nadia, porta un mocador al cap. Quan no fa de Nadia se'l treu. L'Abril també porta una peça en una part de l'obra que la distingeix, són unes sabates de taló, un regal dels seus 15 anys i les utilizem també per quan surt de festa i balla.

En un moment de l'obra, a l'escena 12 i 13, l'Abril porta una americana posada. Amb això volem fer veure a l'espectador que han passat els anys, que l'Abril ha crescut i treballa i que ja no és una adolescent que surt de festa. Després, a l'escena 14, l'Abril li dona l'americana a la banquera, fent que perdi l'autoritat que tenia i passi a tenir-la la banquera. 

​

​